El municipi de Rodonyà es troba al sector sud-oriental de la comarca de l'Alt Camp, al límit amb el Baix Penedès, al sector de l'esquerra del Gaià accidentat pels contraforts del Montmell.
Història
El poble de Rodonyà és a 312 m d’altitud, al mig del terme, a la dreta de la carretera comarcal de Valls al Vendrell. Al centre de l’agrupament urbà hi ha l’església parroquial de Sant Joan Baptista, de línies neoclàssiques; fou construïda al tercer quart del segle XVIII (obtingué la categoria parroquial a la primera meitat del segle XIX i fins el 1957 formà part de la diòcesi de Barcelona); el campanar, de planta quadrada i acabat en una torre octagonal, té ara al capdamunt els dipòsits de l’aigua.
L’ocupació romana del terme és confirmada per la descoberta d’una necròpoli de sepulcres de llosa coneguda amb el nom de Can Pedrós. Dins el terme hi ha també les ruïnes del Castellot de Mas Mateu, antiga fortalesa.
Un dels edificis més interessants és la part que resta de l’antic castell de Rodonyà, gran casal quadrangular coronat per merlets i amb porta adovellada, de traça ja renaixentista, que es trobava en mal estat el 1842, encara que després fou utilitzat com a escola. Es conserva una bona part de l’estructura externa i s’han consolidat les principals parets de l’edifici. Sembla ser que existia ja el 1214, però la primera notícia documentada data del 1310, amb motiu de la compra de Vilabella i del feu de Rodonyà per part de Guillem de Rocabertí, arquebisbe de Tarragona, a Bernat de Centelles y que l'any 1409 passà a mans dels senyors de Tamarit.
L'any 1721 s'hi instal.là un destacament de Mossos d'Esquadra que, juntament amb el de la Selva del Camp, fou dels últims a desaparèixer. La primícia del cos dels Mossos d'Esquadra a les poblacions de Valls, Rodonyà i Riudoms va significar un gran canvi en la idea de seguretat a l'interior del país.
Els darrers senyors de la Baronia de Rodonyà ( centrada al castell de Rodonyà i que comprenia, a més, els llocs de Masarbonès, Montferri i les Quadres de Montagut ) foren els Vilallonga, també senyors d'Estaràs, que l'any 1868 vengueren el castell i tots els seus béns.
A finals del segle passat, el castell fou comprat per un veí del poble i més tard passà a ser propietat de l'Ajuntament.
