El municipi recupera aquesta construcció aprofitant dues importants subvencions de la Diputació de Tarragona

L’Ajuntament de Rodonyà ha adquirit l’edifici que alberga l'antiga premsa de l'oli del Sindicat de Rodonyà, al carrer Verge de Montserrat, i que, des de fa uns anys, estava en desús. La signatura de la compra, per un import de 50.000 euros, s’ha formalitzat aquest mes d’agost, entre l’alcalde del municipi, Enric Ferré, i el president del Consell Rector de Cellers Domenys i Secció de Crèdit SCCL, Lluís Urgell.

El molí de l’oli, al que la cooperativa ja no tenia previsió de donar-hi nous usos en la seva activitat industrial, despertava, d’altra banda, l’interès de l’Ajuntament pel seu potencial museístic i patrimonial. Segons l’alcalde, Enric Ferré, és “una infraestructura agrícola referent del patrimoni cultural del municipi, que es vol recuperar i posar en valor com a espai de referència per la divulgació de l'activitat oleícola de la zona”. Un dels elements singulars d’aquesta construcció de principis del segle XX, de 252 metres quadrats, és que “l'interior presenta la distribució original dels espais, així com la maquinària i utillatge que es feien servir en l'elaboració de l'oli i el seu emmagatzematge” ha explicat Ferré.

Per a la compra d’aquest edifici, l’Ajuntament de Rodonyà comptava amb l’ajut del Pla d’Acció Municipal (PAM) del 2017 per un import de 37.613,25 euros. Recentment, la Diputació de Tarragona també li ha concedit una subvenció addicional de 5.000,00 euros per equipaments municipals d’interès ciutadà i edificis singulars i patrimonials. 

En el procés productiu del molí de l’oli, les olives arribaven al trull i es descarregaven a la tremuja de recepció on hi cabien 400 quilos. Pujaven per un bisenfí fins al molinet que les rebentava i les feia caure al molí de pedres. Aquí s’anaven aixafant i formant una pasta, a la que s’afegia aigua calenta perquè la agafés una textura cremosa. Després es muntaven els cofins, fins a tenir tota la premsa, i el raig d’oli que en sortia anava a parar a les bassetes, uns dipòsits de rajola no porosa, on es purgava l’oli i s’embotellava.